El consum d'alcohol durant l'embaràs és la causa més freqüentment evitable de trastorns del desenvolupament neurològic en nens, dels quals cada any milers de nounats a Suïssa es veuen afectats. L'alcohol suposa un risc per a la salut en qualsevol moment de l'embaràs. La nova enquesta de Sucht Schweiz a dones embarassades proporciona ara indicis de com s'està implementant el principi de precaució "Cap alcohol durant l'embaràs" i on es troben les dificultats.
Així, un 90 % de les dones embarassades preguntades per Sucht Schweiz saben que és essencial per a la salut del nen abstenir-se d'alcohol durant l'embaràs. Tres quartes parts han sentit parlar de la Síndrome d'Alcoholisme Fetal (SAF).
No és sorprenent, doncs, que gairebé un 95 % de les enquestades afirmi no haver begut alcohol (més) després de la confirmació de l'embaràs. No obstant això, una mica menys de la meitat de les dones participants van admetre haver consumit entre la concepció i la confirmació de l'embaràs, i un 6 % va declarar haver continuat bevent fins i tot després de la confirmació.
“Creiem que algunes dones no tenen el suport professional i social necessari disponible”, diu la coordinadora del projecte, Lydia Paiva Quintao. “Cal un canvi de consciència social que fomenti el no consum ja des del començament del desig de l'embaràs.”
Manca d'informació i suport
Sembla que hi ha dificultats i llacunes d'informació que dificulten la implementació del principi "Cap alcohol durant l'embaràs".
Consumir alcohol és normal en la nostra societat. Això fa difícil no beure. L'enquesta mostra, per exemple, que algunes dones continuen consumint perquè no volen (encara) comunicar el seu embaràs. Les dones que es basen principalment en la seva família o amistats per informar-se tenen més probabilitats de continuar consumint durant l'embaràs, especialment si el seu entorn ho veu com a normal.
Una parella que es solidaritzés amb el principi de precaució (és a dir, també reduís o eliminés el seu consum) seria, en canvi, un suport important. No obstant això, els resultats mostren que les parelles solen no involucrar-se gaire en la recopilació d'informació i sovint deixen la responsabilitat d'abstenir-se del consum a la dona embarassada. Les parelles, la família i l'entorn tenen una corresponsabilitat en la prevenció.
Gairebé un 40 % de les dones enquestades mostren una competència en salut general o digital limitada. Algunes d'elles es recolzen en informació errònia del seu entorn o de les xarxes socials. Els ginecòlegs podrien jugar un paper important aquí, informant sobre el tema de l'alcohol durant l'embaràs en les revisions rutinàries.
Missatge clar: Cap alcohol durant l'embaràs
El missatge "Cap alcohol durant l'embaràs" es basa en fonaments científics sòlids. Com que no hi ha un llindar comprovat per a un consum d'alcohol sense risc, nombroses autoritats sanitàries de tot el món han adoptat aquest "principi de precaució". Aquest principi en realitat s'aplica des de la concepció. Tanmateix, com que alguns embarassos no són planificats, el principi és difícil de implementar completament, i fins i tot en embarassos planificats hi ha sovint una incògnita prolongada. Per això, es recomana aturar el consum d'alcohol des del moment en què es planifica l'embaràs.
Quadre:
El consum d'alcohol durant l'embaràs és la causa més freqüentment evitable de trastorns del desenvolupament neurològic en nens. L'exposició prenatal a l'alcohol està associada amb un ampli espectre d'impactes somàtics, cognitius i conductuals que es resumeixen sota el terme "Trastorns de l'Espectre Alcohòlic Fetal" (FASD), sent la Síndrome d'Alcoholisme Fetal (SAF) la forma més greu. Aquests trastorns irreversibles condueixen a dificultats d'aprenentatge, trastorns de conducta i persistents disfuncions neurològiques en l'edat adulta, constituint una càrrega significativa per als afectats, les seves famílies i la societat. Suïssa es caracteritza per una manca de dades empíriques. No obstant això, els pocs indicadors disponibles suggereixen que cada any milers de nounats són afectats pel FASD i centenars pel SAF.
Contacte de premsa:
Markus Meury
Portaveu dels mitjans
mmeury@suchtschweiz.ch
Tel.: 021 321 29 63
Lydia Paiva Quintao
Responsable de projecte
021 321 29 32
lpaiva@suchtschweiz.ch